VA apaisat títol

COMPARTIR ÉS ESTIMAR

Editorial revista Nosaltres 138

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 138, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

Ho hem de reconèixer: l’educació d’avui no és igual que la d’ahir. La societat ha canviat, i això queda reflectit tant a les nostres llars com als centres educatius. El rol de la mare ja no és fer de mestressa, ara ha de conciliar vida laboral amb vida familiar, i no és gens senzill; el model de família actual és un altre. A l’escola, la feina que desenvolupen els docents també ha canviat, el mestre s’ha convertit en un guia per al camí dels aprenentatges.

L’escola és el centre de la vida dels vostres fills, dels nostres alumnes.

Els fills es desenvolupen a partir de la relació amb les persones del seu cercle familiar i del seu medi escolar. Per aquest motiu, cal un coneixement mutu entre la família i l’escola que permeti enriquir les accions educatives d’ambdues parts.

Cal que l’escola conegui la manera d’actuar de la família en la seva relació amb el fill i com es comporta dins l’ambient familiar. I també que la família conegui
què fa el fill a l’escola, la seva relació amb els mestres i els companys, i la seva actitud davant les activitats escolars. Hem d’actuar de manera similar davant de situacions similars.

L’actitud i la predisposició dels pares i els mestres són punts clau de la relació entre la família i l’escola, la qual hauria de basar-se en els elements següents: cooperació i diàleg, confiança mútua i manteniment de la independència de cadascú.

Cal partir del respecte i la confiança mutus a l’hora de contrastar i unificar criteris educatius, la qual cosa permet mantenir un clima de diàleg i una relació equilibrada entre les dues parts responsables de l’educació del nen. S’ha d’evitar prendre actituds de superioritat dels uns envers els altres. Cada part té papers diferents, però no superiors o inferiors, sinó complementaris.

També hem de mantenir la comunicació i la cooperació, evitant reduir els contactes a moments aïllats o només com a conseqüència de dificultats sorgides a l’escola, al grup classe o al nen en particular. Per això, cal establir una relació periòdica i regular des de l’inici de l’escolarització. És convenient que la relació amb l’escola la mantinguin el pare i la mare conjuntament.

La mestra Sunta Sogas argumenta que “si en els aspectes fonamentals per a l’educació de l’infant, família i mestres tenim actituds contradictòries, l’infant
es desorienta, no sap on mirar i això el fa dèbil i per tal que excel·leixi nosaltres volem que sigui fort, potent i capaç”.

Els àmbits escolar i familiar tenen un paper definitiu en l’educació dels infants. L’objectiu a assolir per totes dues parts és ajudar a formar persones lliures, responsables, solidàries i, per tant, capaces de respondre a les demandes de la societat on viuen. En la cooperació entre la família i l’escola, cal partir de la base que la responsabilitat educativa és dels pares, i que les tasques pedagògiques relacionades amb els aprenentatges escolars són pròpies dels mestres.

Al Col·legi Sant Vicenç tenim l’oportunitat de treballar braç a braç pares i mestres. Volem una escola que avanci i progressi, que millori any rere any. Un bon exemple d’aquest treball compartit és la creació del nou Projecte educatiu de centre (PEC) de manera conjunta entre famílies i docents, primer a través d’una Comissió PEC i, actualment, a través del nou Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals.

A la pàgina web de l’escola (www.csantvicens.cat) disposem d’informació per a tota la comunitat educativa referent a les normes de convivència i al PEC del nostre centre, i us convidem a entrar-hi.

Confiem en l’educació compartida, que vol dir que tots els adults intervenim en l’educació dels nens i nenes del nostre centre, tot seguint el proverbi africà que ens diu que “per a educar un infant cal tota una tribu”.

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 138 (Març, 2014)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0