VA apaisat títol

ELS DRETS DELS INFANTS, ELS FRUITS DEL DEMÀ

Editorial revista Nosaltres 143

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 142, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

L’ any 1924, acabada la Primera Guerra Mundial, la Societat de les Nacions, predecessora de l’Organització de les Nacions Unides, va aprovar a Ginebra una declaració de drets per a infants, amb cinc articles, amb l’objectiu d’ajudar els nens i nenes afectats per la Gran Guerra. Uns anys més tard, el 20 de novembre de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Declaració dels Drets de l’Infant, “a fi que aquest tingui una infantesa sortosa i pugui desenvolupar-se per gaudir, tant en el seu propi interès com en el de la  societat, dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien”, amb una resolució de deu principis, que no arribarien mai a tenir rang de llei ni, per tant, serien de compliment obligatori. Per aquest motiu, l’any 1978 el govern de Polònia va presentar davant l’ONU una primera versió d’una Convenció dels Drets de l’Infant. Deu anys més tard, el 20 de novembre de 1989, es va aprovar el text de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, de compliment obligatori per a tots els països que la volguessin ratificar.

Vint-i-sis anys més tard, tots els països del món –a excepció de Somàlia i els Estats Units– l’han signada, amb què han assumit com a deure que l’atenció als nens i nenes sigui una prioritat. Tot i així, vint-i-sis anys després, encara estem relegant aquests drets a un segon pla, també a casa nostra. No suportem veure imatges com la de l’Ailant ofegat a la platja. Ens remou i fa plantejar-nos molts canvis, fem moltes propostes; però quan, a poc a poc, les emocions tornen a la tranquil·litat, les oblidem. Estem immersos en una crisi humanitària terrible, i ens costa entendre les raons d’aquesta violència, d’aquest incompliment dels drets que –gairebé– tot el món havia signat i proclamat com a llei.

Aquest drama dels refugiats ens ha portat a tenir més de 9,5 milions de refugiats, el 51% dels quals són nens i nenes menors de 18 anys. L’any 2014, 24.000 menors que viatjaven sense pares van demanar asil a la Unió Europea; aquest any, entre els mesos de gener i setembre, ja són 214.000 infants els qui han trucat a la porta per demanar menjar, casa i educació. Moralment podem negar aquestes demandes?

L’educació és part de la solució, els educadors –mares, pares, mestres i personal no docent– i l’escola tenim el deure d’acompanyar els infants en la construcció de la seva vida, d’ajudar-los a somniar el seu futur idíl·lic i d’ensenyar que, si treballen amb ganes i il·lusió, algun dia potser l’aconseguiran. Els infants tenen dret que els adults els escoltin i retornin explicacions coherents i sinceres que els ajudin a construir i expressar lliurement les seves idees.

El Col·legi Sant Vicenç vol acompanyar els nostres alumnes en aquests aprenentatges, visitant exposicions i treballant-les –com van fer els alumnes de 4t–, o col·laborant en campanyes solidàries que van omplint l’entrada de l’escola durant tot l’any, amb recollida
d’aliments, roba, mantes per a aquella gent que els necessita, o amb diners destinats a la Marató de TV3. Però no ens podem quedar en aquests actes de solidaritat iniciàtica, hem d’aconseguir fer-los entendre la sort que tenen de viure on viuen, d’anar a l’escola, de tenir una família que els acull i els estima.

Ha arribat el Nadal, seguit de propòsits per al nou any. És temps de reflexió, de compartir, d’estimar, de fer possible entre tots una societat més justa. Us hi animeu? Pot arribar a ser senzill: estimeu els infants, feu-los partícips d’allò que passa al seu voltant, en el món exterior, sense proteccions, sent sincers i ajudant-los a crear-se la pròpia personalitat. Acompanyeu-los perquè puguin créixer com a persones sabent que han d’aprofitar allò que tenen, que són uns privilegiats
de tenir-ho, de fer que aprenguin a ser solidaris de debò, posant-se en la pell de l’altre, estimant-lo i ajudant-lo. I ara, us encoratgem que els vostres fills i filles siguin els fruits del demà.

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 143 (Desembre, 2015)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0