VA apaisat títol

LA PAU, UNA PETITA GUSPIRA

Editorial revista Nosaltres 147

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 147, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

Ja tenim aquí la revista Nosaltres número 147. I, com succeeix en cada tancament, els qui formem l’equip de la revista llegim i rellegim les pàgines per revisar, corregir i supervisar tots els articles. Cada revista és diferent i la cuidem com es mereix. Però sovint hi trobes notícies en què, vés a saber per què, la mirada se’t queda fixa durant més estona i et convida a pensar què ens ha fet arribar fins allà.

En aquesta ocasió m’ha atrapat la notícia referent al DENIP, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, que trobareu a la pàgina vuit. I, en concret, vaig mantenir el focus en els missatges de pau que enviaven els nostres alumnes. Ja fa uns quants anys que celebrem aquesta diada, però aquest any ha tingut un sentit especial. Sabem que des de l’escola tenim el deure d’acompanyar els infants en la construcció de la seva vida, conjuntament amb les seves famílies, i ja fa uns quants anys que reivindiquem els drets dels infants –com dèiem en l’editorial de la revista número 143– com a base de llibertat i d’aprenentatge.

Durant aquest segon trimestre escolar, coincidint en el temps amb aquesta diada escolar festiva i pacífica, s’ha intensificat una campanya per tot Catalunya sota el lema #volemacollir, a la qual ens vam voler adherir, i vam convidar-vos a fer-ho amb l’associació Casa nostra, casa vostra.

No és fruit de la casualitat que a l’escola tinguem un mural, davant de la secretaria, que conté aquesta frase. Els nostres alumnes, el dia 30 de gener, ens empenyien a fer-ho amb sentències com “comencem a ajudar-nos els uns als altres”, o “ajuda, comparteix, estima, acull, fes la pau”, entre moltes altres. Si entrem a llegir el manifest d’aquesta associació que promovia un concert reivindicatiu i una manifestació per a l’acolliment i amb l’objectiu que finalitzés aquest esclat anomenat crisi migratòria, sembla que els nostres alumnes també haguessin coincidit amb les persones que han promogut aquesta campanya de sensibilització.

Tot i això, no és l’únic mural que trobem a l’escola que fa referència a aquesta voluntat de canvi, de millora social i, consegüentment, de millora educativa. Com cada any, hi ha un lema que ens acompanya durant tot el curs. Un lema que, enguany, pertany a un poema de santa Teresa de Calculta que diu així:

Ensenyaràs a volar…
però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar…
però no somiaran els teus somnis.
Ensenyaràs a viure…
però no viuran la teva vida.
Ensenyaràs a cantar…
però no cantaran la teva cançó.
Ensenyaràs a pensar…
però no pensaran com tu.
Però sabràs
que cada cop que ells volin, somiïn,
visquin, cantin i pensin…
estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!

Els educadors del Col·legi Sant Vicenç ajudem els alumnes a construir el seu propi camí, els acompanyem i els acollim. Però hi ha una cosa que tenim molt clara: no ho volem fer sols. Els mestres som només una petita guspira d’aquest foc ardent que és aprendre. Necessitem que tota la comunitat educativa hi sigui present. Només així, junts, podrem volar i omplir el cel d’esteles que viatgen en totes direccions. Podrem somiar que el canvi cap a un món millor i més just està a les nostres mans. Podrem viure històries increïbles molt reals. Podrem cantar amb tantes veus, la qual cosa serà un immens regal per a l’oïda de tots aquells que ens acompanyen en aquest llarg i bonic camí. I podrem pensar, formant idees, prenent decisions, fent-nos propòsits, opinant, creient… per arribar al final d’aquest aprenentatge sent tots una petita guspira que farà canviar el món.

#Volemacollir #Volemcompartir #Volemaprendre #Volemeducar

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 147 (Abril, 2017)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0

Skip to content