VA apaisat títol

UN PATI EDUCADOR

Editorial revista Nosaltres 144

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 144, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

Des de temps immemorials, tots els infants desitgen amb bogeria que arribi l’hora de l’esbarjo. ¿Qui no recorda els temps de lleure amb els amics a l’hora del pati de l’escola, aquell moment de distracció, de poder parlar i jugar amb companys, tant amb els de la pròpia aula com amb amics d’altres cursos i classes?

L’esbarjo esdevé un moment ideal on els infants poden triar allò que volen fer i amb qui volen estar. És un punt de trobada per a compartir, relacionar-se i aprendre d’una manera global i integral; de manipular i experimentar a través del joc, i fer així un complement de l’activitat curricular. Per això és molt important que sapiguem organitzar bé l’entorn de l’infant, amb què fomentem el seu desenvolupament físic, mental, emocional i social.

A l’hora de l’esbarjo, al Col·legi Sant Vicenç, fa temps que es programen activitats motivadores on petits i grans interaccionen i comparteixen espais i objectius. Durant aquesta mitja hora, podem veure com en diferents espais de l’escola hi ha activitats en les quals petits i grans es relacionen i aprenen els uns dels altres, sense importar el gènere ni l’edat cronològica que tinguin.

D’una banda, tenim l’espai de la biblioteca, on alumnes de primària participen en el primer torneig d’escacs marcials, resolen els biblioglífics de la setmana, llegeixen el vers de cada dia o es transformen en grans atletes del sudoku tot corrent la marató Dennis Kimetto.

De l’altra, el submarí de l’escola es transforma en un niu d’activitats programades amb ajuda dels alumnes més grans del centre, per tal que els diferents cicles puguin fer activitats físiques divertides.

Si ens apropem al pati de l’etapa d’infantil, podem veure com nois i noies de cicle superior juguen amb els més petits de l’escola. La relació és estreta i fa que hi hagi uns vincles afectius i d’amistat.

Per acabar, al pati dels grans, amb 3.000 metres quadrats aproximadament de terreny, observem uns infants que juguen al fons del pati, d’altres que s’asseuen a les taules per parlar tranquil·lament, i aquells que gaudeixen del seu esport preferit a la pista.

També podem contemplar-ne uns quants que fan volar la imaginació convertint la casa que han construït els alumnes de cicle inicial amb caixes de plàstic en una botiga o un restaurant.

Aquesta educació a l’aire lliure fomenta el joc creatiu i cooperatiu; millora considerablement el rendiment escolar i l’autoestima; augmenta fonamentalment la destresa en la resolució de conflictes i fa que els infants tinguin un bon progrés del pensament crític i decisiu.

L’estada al pati ha de ser significativa; per això s’ha creat una comissió formada per diversos membres de la comunitat educativa amb l’objectiu de plantejar com volem que sigui realment aquest espai, desitjant que es transformi en espai de descoberta d’un mateix, dels altres i de l’entorn, en un espai de comunicació i diàleg, en un moment per a poder compartir, aprendre valors i jugar a jocs tradicionals o nous, creats per ells mateixos.

Per aquest motiu, no podem ser només els adults qui proposem com volem que sigui el pati, no seria just que en un espai on els infants són lliures i decideixen què volen fer no poguessin dir la seva. Quan plantegem als nostres alumnes com seria el pati ideal, les seves respostes són molt imaginatives: des d’un parc amb tirolines fins a un camp de gespa, passant per un circ o un zoològic. És una comesa dels adults vehicular aquestes sol·licituds imaginatives i transformar-les en demandes possibles i justificades per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge marcats per la comuni-
tat educativa.

Pares, mares i mestres: és moment d’innovar, de fer canvis que tinguin continuïtat i sentit. No serveix de res fer-los si són trencadors, disruptius amb la línia del centre que ha anat seguint i formant-se al llarg d’aquesta cinquantena d’anys. L’escola vetlla pel creixement global dels alumnes del centre, i desitja que aquests aprenguin i creixin, tant en coneixements com en valors i habilitats socials.

Voleu formar part d’aquesta renovació, d’aquesta empenta? Doncs no només ho hem de fer participant en trobades i fent propostes, sinó que també ho podem fer cuidant el nostre entorn escolar dia a dia, quan ens quedem a partir de les cinc de la tarda jugant amb la nostra canalla, o lloguem els espais del centre escolar. La Mare Terra és a les nostres mans, el Col·legi Sant Vicenç també. Comencem?

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 144 (Març, 2016)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0