VA apaisat títol

VA DE MODES

Editorial revista Nosaltres 148

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 148, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

M’ agrada capbussar-me en aquest món apart que és Twitter. Segueixo molts companys de professió i em satisfà dedicar-hi una estona cada dia, si no piulant, llegint o rellegint.

El passat 7 de maig vaig trobar-me amb una piulada d’un compte que m’agrada molt: @maestradepueblo; gairebé mai no puc evitar que se m’escapi un somriure d’orella a orella. Però en aquest cas em va fer reflexionar. Deia així: “Resume el curso escolar en cuatro fotos”, i l’acompanyava de quatre instantànies. Quatre modes, probablement passatgeres, que també tenim al pati i a les aules de la nostra escola.

Vaig reflexionar sobre el tema, i em va costar triar algunes imatges que resumeixin les modes del Col·legi Sant Vicenç, ja que cada any n’apareixen de noves, se’n mantenen algunes –com les ja clàssiques col·leccions de cromos Panini– i d’altres desapareixen. Les comentem?

La primera d’elles, i la darrera en arribar, ha estat el fidget spinner, aquest petit aparell amb quatre coixinets que, segons comenten els nostres alumnes, serveix per a relaxar-se, però que, de ben segur, a algun pare, mare o mestre/a potser li ha fet un efecte rebot provocant-li petits moments d’estrès.

També han aparegut les Forever rings, unes polseres estretes de colors ben diferents i amb missatges amb l’expressió “per sempre” inclosa. Qui sap si són hereves de la polsera groga Livestrong que va comercialitzar Lance Armstrong juntament amb Nike fa poc més d’una dècada amb fins benèfics en la lluita contra en càncer.

Amb les samarretes amb lluentons, però, la moda als patis ha traspassat les col·leccions i ha arribat a la roba. Lluentons formant un dibuix acolorit ben llampant que, quan els despentines, canvien d’estil la samarreta.

Tot i així, no totes les modes s’han pogut comprar en un quiosc; n’hi ha una per a la qual només fa falta una ampolla de plàstic i una mica de paciència. Es tracta del repte de l’ampolla, el bottle flip challenge, que s’ha acabat barrejant amb una altra moda: un moviment de braços quan s’aconseguia superar aquest repte, al més pur estil del hip hop provinent d’Atlanta: el dub, o ra, com l’anomenen els nostres alumnes.

Aquestes són algunes de les modes passatgeres, però n’hi ha moltes que no ho són, que van arribar per quedar-s’hi i que han deixat de ser una moda per a transformar-se en una realitat en la societat que compartim amb els nostres alumnes. Una societat que ha canviat molt en els darrers anys i en la qual, per exemple, el telèfon mòbil i les tauletes s’han convertit en el regal perfecte per als nois i noies que fan la comunió –a Espanya el 70% dels infants de deu anys
posseeixen un smartphone–.

Fins on arribarem amb aquestes modes? Quina és la necessitat que té un alumne de primària de viure pendent d’una pantalla? En els darrers anys la moda de la telefonia mòbil ha arribat a les aules de primària i ens ha sobrepassat a tots. Perquè aquesta moda ve acompanyada d’un ús indegut de les xarxes socials, com per exemple Instagram, on, si més no a Catalunya, un nombre molt elevat d’usuaris són menors d’edat.

Tot i així, no es tracta de seguir una moda, o no, es tracta de ser conscient de cap a on estem anant i cap a on volem anar. A tall d’exemple: la llei espanyola no permet que per sota dels 14 anys els nens/es i adolescents s’obrin comptes en les xarxes socials; i el reglament de protecció de dades de la Unió Europea, que començarà a aplicar-se el maig de 2018, eleva aquesta edat fins als 16 anys –deixant que cada estat membre reguli l’edat mínima amb un límit no inferior als 13 anys–.

Però què és una xarxa social? Perquè una xarxa social pugui ser considerada com a tal, l’usuari ha de poder crear-s’hi un perfil, cedir dades pròpies i interactuar amb altres persones. Així doncs, trobem algunes xarxes socials de moda com ara Facebook, Instagram, Musical.ly, Whatsapp, Youtube, SnapChat, entre moltes altres, on, de ben segur, molts dels nostres alumnes, amb coneixement o sense dels familiars, s’han obert un compte.

Les modes socialitzen, però no podem dependre d’elles perquè millori la interacció dels nostres alumnes. La comunitat educativa ha de vetllar per la seguretat i la bona educació dels nois i noies, i no els ajudem si els ensenyem a saltar-se –saltar-nos– la llei de protecció de dades i de protecció del menor. Ajudem-nos i compartim la responsabilitat d’educar en aquestes qüestions, i siguem comunitat a l’hora de compartir dubtes sobre com, quan i què podem fer respecte a aquest tema. Si ho fem plegats, tot anirà bé.

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 148 (Juny, 2017)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0