Close
VA apaisat títol

DEL PASSAT AL FUTUR, UN CAMÍ PARAL·LEL

Editorial revista Nosaltres 146

Aquest text correspon a l'editorial de la revista Nosaltres núm. 146, publicada pel Col·legi Sant Vicenç.

Sovint m’agrada seure i rellegir les revistes Nosaltres que tinc per casa. En custodio amb molt d’afecte tot l’arxiu que tenia el nostre estimat Lluís Bosch al seu domicili, i això em permet veure l’evolució dels més de cinquanta cursos d’escola al llarg d’aquesta quarantena d’anys de publicacions –el primer número de la revista Nosaltres va publicar-se l’octubre de 1977–. Quan les llegeixo, penso que els mestres del Col·legi Sant Vicenç som ben bojos, que de seguida ens engresquem els uns als altres a invertir temps, que vés a saber d’on el traiem, a innovar i millorar l’escola.

Som conscients que el món canvia, que evoluciona vés a saber cap a on. Quan agafo un dels primers números de la revista Nosaltres i el col·loco al costat d’alguna de les darreres edicions, intento imaginar la cara que deuen posar aquells alumnes d’EGB que ajudaven a escriure i a dibuixar. No sé si algun d’ells s’hauria imaginat que una revista com aquella evolucionaria tant.

La revista Nosaltres és només un reflex del dia a dia de l’escola que ens ensenya què fem, com ho fem i quan ho fem. Ens mostra les ganes d’avançar i innovar, tal com llegíem en l’editorial 145 o en uns altres d’anteriors, com ara el corresponent al número 135; posant l’enfocament en l’educand, com ja dèiem en l’editorial 131 –fa tot just cinc anys–. Per aquest motiu vam votar el passat mes de juny, tal com haureu pogut llegir en els butlletins mensuals, l’adhesió del Col·legi Sant Vicenç al projecte Escola Nova 21.

Els mestres de l’escola tenim aquesta ferma voluntat d’avançar cap al futur, tenint els peus en el present i recordant el passat. Un passat que indica que aquesta escola és un centre on s’han iniciat bons projectes que actualment encara segueixen sent part de la nostra educació. Un exemple d’aquesta innovació és la nostra meravellosa biblioteca Ramon Folch, plena d’activitats, contes i aventures. Un espai que sovint definim com el cor de l’escola. Amb activitats com el “vers de cada dia”, els “biblioglífics”, les sessions de contes, els tornejos d’escacs, entre moltes altres accions de promoció de la lectura.

També podríem parlar del teatre. És important que entenguem els perquès d’introduir el teatre en la tasca educativa. Endinsar-nos en aquesta experiència dins l’horari lectiu ens ajuda, per exemple, a potenciar en els alumnes els seus recursos personals i socials que els ajuden a desenvolupar el valor de l’empatia. Per entendre què és el teatre, l’actriu, coreògrafa i pedagoga
Rosa Casado ens diu que “és una eina poderosa d’aprenentatge i de dinamització de l’oralitat; facilita a l’alumnat la pràctica de les habilitats i les estratègies lingüístiques i comunicatives necessàries per a interactuar amb els altres i, a més a més, canalitza el potencial d’educar per a la vida, per manifestar-se mitjançant la paraula i l’acció que acompanyen qualsevol acte comunicatiu”. Per tant, podríem definir-lo com un escenari d’expressió i creació que, a l’escola, afavoreix el desenvolupament d’un espai d’aprenentatge, i permet que l’alumne creixi físicament, intel·lectualment i emocionalment.

Al llarg d’aquest curs escolar celebrarem el XXX Cicle de Teatre i Expressió. I, si ho pensem fredament, trenta anys potenciant el teatre com a escenari d’aprenentatge són molts.

A algú que ho mira externament, pot ser que li sorgeixin dubtes com ara: què porta un grup de mestres a engrescar-se i, per què no dir-ho, a embolicar-se a fer teatre dins de l’horari escolar? La resposta que podem donar és senzilla i pot respondre altres preguntes com aquesta: què porta un grup de mestres a evolucionar i voler millorar l’escola? És l’amor a l’educació, que els infants que entrin per les portes del Col·legi Sant Vicenç, surtin –en paraules d’una mare d’una antiga alumna– “sent persones”.

Manel Vidal Portillo

Editorial revista Nosaltres 146 (Desembre, 2016)

PUBLICAT PER MANEL VIDAL SOTA LLICÈNCIA CC BY-NC-SA​ 4.0

Skip to content